Pràctiques

PRACTIQUES (18-04-2013)
Només queda una sessió de les meva formació de pràctiques. Les he fet a l'Escola Calvet d'Estrella de Sabadell
El formador amb el que he compartit les sessions de formació sobre l'avaluació de les Competències Bàsiques és el Xavier Villuendas, un formador amb un munt d'experiència i de ganes d'aprendre i d'ensenyar que transmet a les seves sessions d'una manera magistral.

¿Para qué?

Un article de Judit Mercedes  per treballar les emocions a l'aula.
Us deixo la traducció de la mateixa. 
La web és :http://cdprimaria.wordpress.com/2012/06/10/creatividad-inteligencia-emocional/

Introducció

La setmana passada vam tancar un nou curs del projecte Edem. 

A diferència del curs anterior, aquest any vaig dividir el curs en tres cicles (un per a cada trimestre) centrats en una emoció bàsica que s'havia detectat necessària treballar en el grup de alumnxs que van participar: la ira, la tristesa i la por. Comunament, aquestes emocions solen requerir d'un treball extra per a aprendre a gestionar-les d'una manera adaptativa i constructiva. En aquest treball, és fonamental aprendre paral · lelament a desenvolupar la nostra capacitat creativa, ja que la creativitat constitueix un element fonamental a partir del qual s'articula gran part de la transformació personal cap a un estat de benestar i autonomia.Sovint solem pensar que la creativitat és una cosa que només els pertany als artistes oa persones que tinguin alguna relació amb alguna de les set arts. Res més lluny de la realitat.

 La creativitat és una competència que pot ajudar-nos a superar-nos dia a dia davant les diverses situacions que ens trobem en la vida, a l'hora de resoldre un conflicte enquistat, a l'hora de resoldre un problema a la feina, a l'hora de negociar amb la teva parella, amb els teus fills o amb aquell client pesat ... Les situacions on la creativitat juga un paper rellevant per a una resolució positiva de la situació són múltiples i variades.La tendència humana ens porta a automatitzar comportaments (hàbits) de manera que la nostra inversió d'energia i recursos en el dia a dia sigui econòmica per no acabar literalment esgotats. Aquesta economia de recursos és necessària per a una gran majoria de situacions, però, què passa amb aquelles situacions els resultats ens minven dia a dia i que, tot i així, seguim repetint una i altra vegada? És en aquest punt on podem començar a detectar tot un seguit d'hàbits limitants que ens descentren del nostre estat de benestar i ens desequilibren internament. Si detectem situacions en què "ens donem una i altra vegada cops al cap amb el mateix mur" és important començar a aplicar estratègies més creatives per donar un nou aire a la situació. Amb això no vull dir que de sobte tot hagi de ser de color de rosa, ja que els resultats dels nostres canvis conductuals no han de ser necessàriament positius, però 1 +1 sempre sumen dos i, si vull obtenir un resultat diferent no em queda més remei que canviar l'estratègia dels meus actes i repensar la situació amb una mirada renovada.Per començar a treballar la creativitat, vaig introduir un exercici amb resultats molt positius: "Per a què?"

Objectius

• Potenciar el desenvolupament de la creativitat com una competència indispensable per a la autogestió emocional constructiva.
• Crear precedents d'un esperit crític capaç de qüestionar el "per què" de les coses que ens envolten.
• Apropar-nos a un model CAPA segons l'Ecologia Emocional

Desenvolupament de l'activitat.

Cada alumne disposa d'una cartolina blanca que servirà de suport per a l'exercici, i de diferents tipus de materials plàstics: pintures, ceres, colors, revistes per a retallar, diferents tipus de paper (colors, textures, grandàries), "gomets" ..., així com els recursos necessaris per poder manipular (tisores, pinzells, etc.). 

A partir d'aquí, han d'escollir tres objectes que es trobin a l'aula. En un foli a part, escriuen en una columna l'ús quotidià que se li dóna a aquest objecte, i en una altra columna tres possibles usos diferents i originals (Per a què?). Per exemple, a Adrián se li va acudir que l'enorme i rodó rellotge que penja de la paret podia servir d'escut per a una batalla, la pissarra pot ser un llit, o els guixos es poden unir formant una polsera. No hi ha límits! Un cop pensats els tres nous usos per l'objecte en qüestió, es tracta que plasmin en la seva cartolina aquests nous usos centrant-se en el disseny, recreant una situació, etc. Es tracta que siguin capaços de visualitzar el nou ús per fer-lo més verídic. Simple, no?Aquest procés es pot repetir amb tants objectes com tu consideris oportú o pots endur-te'l fora de l'aula i treballar-lo en una excursió o en un context completament diferent. Particularment, vaig realitzar aquest exercici amb alumnxs de 6 º però crec que és igualment factible en tots els cicles de Primària. I

gualment, una segona part de l'exercici que busca aprofundir en aquests aprenentatges podria fer-se amb situacions conflictives o interaccions que es repeteixin a la nostra escola, en lloc de amb objectes (cicle superior), d'aquesta manera, refermem millor els aprenentatges que es deriven d'aquest exercici i li donem una aplicació directa en la quotidianitat de la vida escolar.

Per acompanyar

Un cop finalitzat l'exercici i feta la reflexió conjunta dels aprenentatges i l'aplicabilitat en la vida diària d'aquests, els repti al fet que en la setmana que introduïssin 5 canvis en les seves rutines diàries. 

Podia ser canviar la ruta per anar a casa, saludar aquella senyora que sempre està al parc i que mai han saludat ... 

Els vaig convidar a que en la propera sessió compartissin aquests canvis i expliquessin què havien sentit fent-los. 

El resultat també va ser interessant i curiós

La teva percepció es la teva realitat

"No hay verdad absoluta. Solo existe tu percepción." -Gustave Flaubert

La percepció és el procés mitjançant el qual reps i interpretes informació que prové del medi ambient o de tu mateix. Aquesta informació és rebuda per mitjà dels cinc sentits: La vista, l'oïda, el gust, el tacte i l'olfacte. En altres paraules, la percepció és el mitjà mitjançant el qual entenem i interpretem el món, el nostre món. Tu perceps el món de certa manera depenent teves creences. Aquests programes que tu has emmagatzemat en la teva ment subconscient són els responsables de com tu perceps la realitat, la teva realitat. 

Bruce Lipton diu, "La percepció controla el comportament. La percepció controla els teus gens. La percepció re-escriu els gens. La percepció re-escriu el comportament".

Això significa que nosaltres podem canviar (re-escriure) els nostres gens (DNA) mitjançant la nostra percepció (creences). Necessitem començar a entendre i enfocar-nos en els senyals que rebem del nostre medi ambient si volem canviar els nostres gens. Podem canviar la nostra vida si canviem les nostres creences. Desafortunadament la majoria de nosaltres re-escrivim nostres gens amb una percepció negativa gairebé cada dia. Les nostres antenes reben més senyals negatives perquè la informació que rebem es "iguala" aquests programes gravats en el nostre subconscient. 

Podem estar envoltats d'informació positiva i tenir bones oportunitats davant de nosaltres, però les nostres creences limitants ens bloquegen. Si estàs preocupat perquè algú de la teva família té (o ha tingut) càncer o una altra malaltia mortal i penses que tu també podries tenir-la, no hi ha raó perquè continuïs preocupat perquè això no està en els gens, fins que tu ho creus i ho acceptes com la teva veritat. Les teves creences us poden curar o matar. Les teves creences determinen la teva realitat biològica i de comportament. Tu pots reescriure (canviar) els teus gens amb nova informació. Tu crees la teva vida i només tu ets responsable d'escriure la informació que tu vols al teu DNA (gens). 

Les creences són només la conclusió d'alguna cosa. 

Tu fas les teves pròpies conclusions en base a informació externa o experiències. La teva percepció és un filtre entre tu i la "realitat". Tu perceps les coses depenent de la informació i experiències que tu has emmagatzemat (creences i sentiments) les quals creen teva PRÒPIA realitat. La percepció varia de persona a persona. Gent diferent percep diferents coses d'una mateixa situació. La gent li dóna un significat diferent a les coses depenent seves pròpies creences. Canvia les teves creences i la manera de percebre el teu medi ambient (incloent les persones) i la teva vida canviarà. La vida és bonica i té coses meravelloses per a tu, però tu només veus el que pots percebre depenent de les teves creences.

Quina és la teva percepció de tu mateix? 

Quina és la teva percepció de la teva situació actual?

Quina és la teva percepció sobre la teva vida?

Quina és la teva percepció de la teva tasca de formador?

Estret del portal: http://www.brainywoman.com/

Conduir i dinamitzar grups

Mòdul 4:
Comunicació i lideratge
Sessió 3:
Dimecres, 30 de maig, de 18 a 20.30.
Mercè Traveset Vilagines

La pregunta de partida d'aquesta sessió seria....
¿ QUÈ ES LA PEDAGOGÍA SISTÉMICA?
 És la educació que ens ensenya a mirar, ubicar-nos i relacionar-nos adequadament amb els sistemes humans que ens envolten i amb aquells als que pertanyem: ja siguin escolars, familiars, socials u organitzacionals. 

A la plana web de Mercè Traveset tenim un munt de recursos per aplicar aquesta mirada a la tasca docent i perquè no, a la vida mateixa. 




Hi han aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar una sessió tant de assessorament de centre com dintre de les classes i la del nostre estat d'ànim.
“Un estat d´ànim pot condicionar o unir les energies de tots i motivar cap a una fita o ans al contrar separar i fragmentar”.

Lo ideal seria que al arribar a l'escola, hauriem de deixar fora la motxilla amb tots els problemes i entrar net dintre de l'aula, es a dir tenir un estat d'ànim implicat amb els objectius de la sessió i oblidar-nos dels nostres problemes personals, ja que d'una altra manera podem tenir una sessió amb resultats negatius. 

Durant la sessió vaig recordar del compte "L'arbre dels problemes:"

Per altra banda, destacar el fet de tenir cura alhora de conduir grups, del sentit de pertinença, el qual ens parla dels valors i de l´agraïment al passat i fonamenta la identitat. Per mí, aquestes paraules signifiquen que s'ha de'acceptar que estem on estem perquè abans han succeït unes determinades coses que ens fan ser el que som i on estem. I donar gràcies a totes les persones que han realitzat aquestes coses. Quan arribes a un centre, el centre és el que es per totes les persones que han treballat abans en ell i que ho han fet el millor possible i defineixen la identitat del centre. 

Per altra banda, s'ha d'intentar fer sentir-se eficaç a tothom és capaç i és important, reconèixer la tasca de cadascú perquè tothom es senti implicat i motivat en l'activitat i que el que es fa tindrà un efecte positiu i eficaç dintre de la seva tasca docent en el cas de l'assessorament de centre. 

I sobre tot, s'ha d'evitar els greuges comparatius entre diferents persones, ja que crearàs un clima de desconfiança i resistències.

Davant d'una formació de centre, s'ha de tenir en compte que la comunicació és un element prioritari per poder expressar de forma assertiva. 

Saber perquè és fan les coses i tenir cura dels talents de cadascú, i crear un lloc on hi hagi llibertat per ser creatiu. 

Per últim cal dir que s'ha de: 

• Tenir confiança en el procés, no mirar tant els resultats ni tenir pressa per aconseguir-los. 
• Donar lloc als somnis , ells són els pensaments més positius de tots, cal escoltar els somnis de tothom. 
• Saber gestionar  els canvis/conflictes i la diversitat.

El Baròmetre identifica com a competències no tècniques més rellevants pel sector TIC la resolució de problemes, la presa de decisions, l'expressió oral i comunicació i el treball en equip

Aquest article de David Millet, publicat al portal educaweb.com, ho trobo molt interessant de cara a la formació de docent, de cara a incidir en els competències que els nostres alumnes hauran de tenir quan entrin al mercat laboral, seria com preparar la terra perquè a l'ESO, en el meu lloc, ja que soc mestre de Primària poden créixer les llavors sembrades en Primària.


"En concret, el Baròmetre identifica com a competències no tècniques més rellevants les competències de caràcter cognitiu com la resolució de problemes i la presa de decisions, i les competències interpesonals i de gestió com la expressió oral i comunicació, el treball en equip i  el lideratge".

M'ha cridat l'atenció aquest article, ja que els aspectes mencionats han sigut tractat al llarg del curs de formadors de formadors amb tots i totes les formadors i formadores: aspectes com el lideratge, capacitat de comunicació oral que té molt a veure amb el discurs... estan molt relacionats amb el mòdul 4.


Si voleu més informació, aquí teniu la resta de l'article.
http://www.educaweb.com/noticia/2012/05/30/entrevista-david-millet-vicepresident-area-organitzacio-estudis-ctecno-15542.html

Expressar-se eficaçment i dominar els recursos comunicatius

Mòdul 4:
Comunicació i lideratge
Sessió 2:
Dimecres, 23 de maig, de 18 a 20.30
Juli Palou Sangra

Vaig sortir d'aquesta sessió amb la consciència de la importància de fer un discurs i de com fer-ho. Un tastet de coneixement que obren les portes i donen estratègies per fer una bona exposició en una sessió de formació, en un claustre o a l'hora de defensar una postura davant del cicle.

Els vídeos que vam veure sobre "Brutus" o el de "Shakira" són dos exemples de com es poden utilitzar les eines TIC per reforçar una argumentació amb exemples, una de una película clàsica, l'altre una estrella mediàtica que va fer un discurs exemplar davant d'eminències. 

De les coses que vaig extraure, van ser les coses que com formador tinc que tenir en compte: 

"a)     La pròpia competència comunicativa, que afecta tant a la capacitat de construir un discurs coherent, com a la capacitat d’adequació a la cultura comunicativa del centre i a les estratègies per conduir el discurs col·lectiu

b)     La reflexió sobre els diversos sitemes semiòtics a través dels quals traspassem informació: la paraula, el gest, la mirada, el dibuix, etc.

c)     La importància de crear espais en el centre on es puguin verbalitzar satisfaccions, dificultats i neguits. Així mateix, cal ajudar els professors a  relatar de manera interpretativa experiències pràctiques, perquè no es tracta només de verbalitzar, sinó de comprendre l’activitat.

d)    La possibilitat d’analitzar amb els mateixos professors les situacions comunicatives a l’aula, tant les monogestionades com les plurigestinades, amb presència o absència del professor (treballs realitzats en grup).

e)     Que qualsevol procés interpretatiu comporta confrontació de representacions i la consegüent possibilitat de pèrdua d’imatge. El formador ha de fer possible un “discurs protector”. Les persones no s’hi impliquen realment fins que no troben espais per dipositar la seva confiança." (Juli Palou Segarra)

Una altra idea que em va cridar l'atenció, es la del "marc conceptual" i com influeix en un discurs... i totes "unes trampes que cal evitar com :no plantejar un tema específic, valors, no caure en el racionalisme, creure que els fets ja parlen per ells mateixos, que no cal crear marcs, no menystenir ningú, no reforçar el marc de l’altre, la frase maca no és cap proposta, no caure en un llenguatge tècnic i sobre tot no caure en un joc d’acusacions" aspectes que estan present en el nostre dia a dia, quan bé una mare a preguntar sobre les quotes o quan es tracta algun tema delicat al claustre... i a la nostra vida mateixa és important saber tenir un bon discurs per fer el que un vol fer i no deixar-se arrossegar per l'altre i ser un mateix. 

Com he comentat, reflexionar abans de parlar, anar a la part més personal de la persona per  que el missatge l'arribi a ell, em va fer reflexionar en com faig les classes d'educació física, o com secretari de l'escola com i què dic als missatges i perquè de vegades aquesta informació no arriba als llocs desitjats ni són realitzats amb la intenció que es van dir. I sobre tot com començar a parlar, que serà la informació que retindrà l'interlocutor i la cloenda.

I per terminar l'entrada cal dir l'important que és tenir un bon vocabulari per poder expressar les nostres idees tant per fer-ser entendre com per parlar amb nosaltres mateixos... si no sabem el que volem, serà difícil trasmetre-ho

El desenvolupament de la creativitat com a motor d'innovació

Mòdul 4:
Comunicació i lideratge
Sessió 1:
Dissabte, 19 de maig, de 11:30 a 14:00
Angélica Sátiro

Resumir en una entrada de bloc la sessió d'Angélica és molt complicat. Em va omplir tant i em va suggerir tantes coses, que vaig fer una recerca sobre ella a la xarxa i vaig trobar coses interessants:

La seva plana web  http://www.angelicasatiro.net/ 

I un article seu "la creativitat com a motor de desenvolupament i d'inclusió social" en la revista C A N T A B O U, 3 3 del Centre de professors d'Inca.

I un altre article sobre la Pedagogia per a una ciutadania creativa

Dues paraules claus a destacar: Creativitat i Innovació

Crear és la capacitat humana de generar més, noves i millors idees; per tant, és inevitable la seva relació amb l’educació reflexiva.  

Innovar és produir un canvi creatiu per millorar assumint riscs. És a dir, la innovació és el resultat d'idees originals convertides en una cosa nova i catalitzadora del canvi i genera millores; això sí, comporta una dimensió de risc.


Aquestes dues paraules van estar presents durant tota l'activitat i com nosaltres les aplicaven a la nostra tasca de formadors. Va fer servir l'escriptura automàtica com recurs per treure de dins les nostres respostes, on tot valia i sense posar fre al que responíem. Unes normes escrites a la paret que realment el que volien dir que no hi ha normes per la creativitat... que és un fluir de noves idees i solucions.