10 jun 2012

¿Para qué?

Un article de Judit Mercedes  per treballar les emocions a l'aula.
Us deixo la traducció de la mateixa. 
La web és :http://cdprimaria.wordpress.com/2012/06/10/creatividad-inteligencia-emocional/

Introducció
La setmana passada vam tancar un nou curs del projecte Edem. 
A diferència del curs anterior, aquest any vaig dividir el curs en tres cicles (un per a cada trimestre) centrats en una emoció bàsica que s'havia detectat necessària treballar en el grup de alumnxs que van participar: la ira, la tristesa i la por. Comunament, aquestes emocions solen requerir d'un treball extra per a aprendre a gestionar-les d'una manera adaptativa i constructiva. En aquest treball, és fonamental aprendre paral · lelament a desenvolupar la nostra capacitat creativa, ja que la creativitat constitueix un element fonamental a partir del qual s'articula gran part de la transformació personal cap a un estat de benestar i autonomia.Sovint solem pensar que la creativitat és una cosa que només els pertany als artistes oa persones que tinguin alguna relació amb alguna de les set arts. Res més lluny de la realitat.
 La creativitat és una competència que pot ajudar-nos a superar-nos dia a dia davant les diverses situacions que ens trobem en la vida, a l'hora de resoldre un conflicte enquistat, a l'hora de resoldre un problema a la feina, a l'hora de negociar amb la teva parella, amb els teus fills o amb aquell client pesat ... Les situacions on la creativitat juga un paper rellevant per a una resolució positiva de la situació són múltiples i variades.La tendència humana ens porta a automatitzar comportaments (hàbits) de manera que la nostra inversió d'energia i recursos en el dia a dia sigui econòmica per no acabar literalment esgotats. Aquesta economia de recursos és necessària per a una gran majoria de situacions, però, què passa amb aquelles situacions els resultats ens minven dia a dia i que, tot i així, seguim repetint una i altra vegada? És en aquest punt on podem començar a detectar tot un seguit d'hàbits limitants que ens descentren del nostre estat de benestar i ens desequilibren internament. Si detectem situacions en què "ens donem una i altra vegada cops al cap amb el mateix mur" és important començar a aplicar estratègies més creatives per donar un nou aire a la situació. Amb això no vull dir que de sobte tot hagi de ser de color de rosa, ja que els resultats dels nostres canvis conductuals no han de ser necessàriament positius, però 1 +1 sempre sumen dos i, si vull obtenir un resultat diferent no em queda més remei que canviar l'estratègia dels meus actes i repensar la situació amb una mirada renovada.Per començar a treballar la creativitat, vaig introduir un exercici amb resultats molt positius: "Per a què?"

Objectius
  • Potenciar el desenvolupament de la creativitat com una competència indispensable per a la autogestió emocional constructiva.
  • Crear precedents d'un esperit crític capaç de qüestionar el "per què" de les coses que ens envolten.
  • Apropar-nos a un model CAPA segons l'Ecologia Emocional
Desenvolupament de l'activitat.

Cada alumne disposa d'una cartolina blanca que servirà de suport per a l'exercici, i de diferents tipus de materials plàstics: pintures, ceres, colors, revistes per a retallar, diferents tipus de paper (colors, textures, grandàries), "gomets" ..., així com els recursos necessaris per poder manipular (tisores, pinzells, etc.). 
A partir d'aquí, han d'escollir tres objectes que es trobin a l'aula. En un foli a part, escriuen en una columna l'ús quotidià que se li dóna a aquest objecte, i en una altra columna tres possibles usos diferents i originals (Per a què?). Per exemple, a Adrián se li va acudir que l'enorme i rodó rellotge que penja de la paret podia servir d'escut per a una batalla, la pissarra pot ser un llit, o els guixos es poden unir formant una polsera. No hi ha límits! Un cop pensats els tres nous usos per l'objecte en qüestió, es tracta que plasmin en la seva cartolina aquests nous usos centrant-se en el disseny, recreant una situació, etc. Es tracta que siguin capaços de visualitzar el nou ús per fer-lo més verídic. Simple, no?Aquest procés es pot repetir amb tants objectes com tu consideris oportú o pots endur-te'l fora de l'aula i treballar-lo en una excursió o en un context completament diferent. Particularment, vaig realitzar aquest exercici amb alumnxs de 6 º però crec que és igualment factible en tots els cicles de Primària. I
gualment, una segona part de l'exercici que busca aprofundir en aquests aprenentatges podria fer-se amb situacions conflictives o interaccions que es repeteixin a la nostra escola, en lloc de amb objectes (cicle superior), d'aquesta manera, refermem millor els aprenentatges que es deriven d'aquest exercici i li donem una aplicació directa en la quotidianitat de la vida escolar.

Per acompanyar

Un cop finalitzat l'exercici i feta la reflexió conjunta dels aprenentatges i l'aplicabilitat en la vida diària d'aquests, els repti al fet que en la setmana que introduïssin 5 canvis en les seves rutines diàries. 
Podia ser canviar la ruta per anar a casa, saludar aquella senyora que sempre està al parc i que mai han saludat ... 
Els vaig convidar a que en la propera sessió compartissin aquests canvis i expliquessin què havien sentit fent-los. 
El resultat també va ser interessant i curiós



No hay comentarios:

Publicar un comentario