Avui he llegit he trobat aquest article molt interessant de Sridhar Rajagopalan (Fundador de Iniciativas Educativas (EI), India, experto de Fundación de la INnovación Bankinter) a l'edició digital del País.
On es destaca que els estudiants passaran una part important del seu tempsinteractuant amb aparells intel · ligents que els ajudaran a aprendre individualment, al seu ritme i al seu estil.
Una idea que sorgeix a l'article fa referéncia al problema d'aprendre de memòria, l'èmfasi en certes aptituds-moltes vegades a costa d'altres-, el sense sentit de l'educació formal, els títols, les notes en les vides de milions d'estudiants sónproblemes que plagan l'educació en la majoria de societats. Irònicament, l'objectiu de l'educació és despertar passions i fer florirels talents de cadascú i ajudar al fet que cada un els descobreixi, idees presents al llarg del curs de formació de formadors i de les competències que tenim que assolir.
Per altra banda, no cap dubte que el món ha canviat, a causa de forces com la globalització i la tecnologia. L'educació del futur tant de professorat com de l'alumnat, ha de preparar-se per un món diferent. Aptituds com la col · laboració i la consciència de diferents cultures (alguna cosa que no s'ha recalcat prou en els plans d'estudi actuals) s'haurien de tenir en compte. I estic d'acord amb l'autor de l'article de que l'aprenentatge personalitzat haurà de deixar de ser un terme de moda, i convertir-se en alguna cosa que permeti a cada un dels estudiants descobrir i desenvolupar el seu propi talent. La individualitat només pot florir quan la vastitud de l'aprenentatge està a disposició de tots i cada un dels nens, a la seva elecció, i la nostra tasca seria ensenyar-lis a fer aquest procés.
Tal com diu l'autor, si aconseguim arribar a això, l'escola del futur serà molt diferent i molt més fascinant i interessant que les escoles d'avui. Els estudiants passaran una part important del seu temps, crec jo, interactuant amb aparells intel · ligents que els ajudaran a aprendre de forma individualitzada, al seu ritme i al seu estil. Però això no significa que hi hagi menys interacció personal.
En el temps restant, els nens interactuaran amb altres nens guiats per un adult. Aquest "professor" seria molt diferent dels professor d'avui, aqui veig la importància de la formadors de formadors, ja que s'hauria de formar a un expert en identificar i treure el potencial a la llum. En aquesta sessió, els nens es comunicarien els uns als altres, emocionats, el que haguessin après. L'adult els presentarà a experts que també estarien apassionats davant la perspectiva de conèixer a nens intel · ligents amb interès i talent en la seva mateixa especialitat. Els nens aprendrien aptituds socials, com donar i rebre comentaris i encaixar el fracàs i treballar en equip: aptituds crítiques per a les quals les escoles d'avui sovint no tenen temps.
Si podem aportar el treball, ardu, que necessitem avui, la promesa d'una educació plena que ajudi a cada persona a contribuir a la societat i ocupar el seu lloc serà una realitat, el personal de formador i assessor de centres, hauriem d'ajudar en tot aquest procés de canvi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario